Vocals O/U àtones

En els dialectes orientals del català -exceptuant el baleàric- la (o) i la (u) que apareixen en una síl·laba àtona es pronuncien amb el so de u. Per tant, hi pot haver confusió a l’hora de saber quina lletra cal utilitzar. 

Exemple: Turment o torment? 

 

address-3368238_960_720.jpg

Continue reading “Vocals O/U àtones”

Anuncis

El gènere del substantiu

Avui toca parlar sobre un tema que a priori pot semblar força senzill, però que realment no és tan fàcil perquè hi ha paraules que creen el seu femení o el seu masculí de manera totalment arbitrària. També han existit persones com la famosa Rita Barberà que tenien molta imaginació i que, per tant, no només canviaven el gènere de les paraules, sinó que també podien crear mots nous amb l’acompanyament d’un article tan pompós i envejable com el caloret.  

 

book-3095456_960_720.jpg

Continue reading “El gènere del substantiu”

És o es

Aquest serà un text curt que us servirà per escriure des d’ara fins sempre correctament la paraula ES:

Aquest mot s’escriu amb accent quan es tracta de la tercera persona del singular del verb «ser»; i s’escriu sense accent quan es estem davant de la forma reforçada del pronom feble «se».

Per diferenciar-ho millor podem passar la frase al castellà: si en aquest idioma la paraula es transforma en «se», això significa que NO estem davant del verb SER i, per tant, no anirà accentuat. Per això mateix en el següent cas ens trobem davant del ÉS, amb accent:

♦ Ell és divertit perquè sempre fa bromes.

♦ Él es divertido porque siempre bromea.

A més, si detectem la presència d’un verb al costat d’aquest mot, podem estar segurs que no portarà accent (es), ja que difícilment hi ha contacte entre la tercera persona del singular del verb SER i un altre verb. 

Exemple: Es viu bé en aquesta zona. 

Aquí hi teniu una sèrie d’exercicis per practicar.

 

sunset-3156440_960_720

Evolució o calc?

Sempre he pensat que la llengua és quelcom viu i, per tant, que canvia amb el pas del temps. Allò que tècnicament s’anomena “mutabilitat diacrònica”. Actualment poca gent utilitza el possessiu llur, sinó que s’usa la paraula seva seu. Això són evolucions sanes que la mateixa llengua, si està viva, va tenint. En canvi, quan s’utilitza el mot mechero per referir-se a un encenedor o mando enlloc de comandament, estem reproduint un barbarisme. En conseqüència, estem ferint una llengua que, sense cap mena de dubte, cada vegada és més feble. Hem de parar compte: jo sé que no voleu parlar catanyol.

Continue reading “Evolució o calc?”

Perquè, per què o per a què

Per a què serveix això? 

És important saber distingir els diferents usos d’aquests mots, ja que no és gens complicat i, sens dubte, ens estalviarà cometre una bona quantitat de faltes d’ortografia. A més, són unes paraules que a l’hora de redactar s’utilitzen moltíssim perquè serveixen per expressar la causa de qualsevol fet, per exemple. Així que, lògicament, és molt interessant i fàcil dominar la correcta col·locació d’aquestes paraules. Ànims!

 

Perquè

1. Escrit tot junt pot ser una conjunció:

1.1 Que expressa finalitat i es pot substituir per amb la finalitat que.       

♦ Va començar a resar perquè li aprovessin l’examen.                      

En aquests casos la frase que va darrere del perquè portarà el verb escrit en subjuntiu. 

1.2 Que expressa causa i, per tant, equival a ja que

♦ Han esborrat la seva foto de l’Instagram, perquè era molt ofensiva. 

En aquest cas la frase que inicia el perquè portarà el verb escrit en indicatiu. 

 

2. Escrit tot junt també pot ser un substantiu:

Quan es fa servir com un nom equival a raó causa:

♦ No acabo d’entendre el perquè de tot plegat. 

En aquests cas es pot passar la paraula a plural: els perquès.

 

writing-notes-idea-conference

Continue reading “Perquè, per què o per a què”