Hola, ¿que pot sortir la llibertat?

David Caño en un fragment del seu poema titulat «La llibertat» ens defineix aquest concepte:

«La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l’intent,
és sincerar-te.»

 

llibertat_expressio_omnium.jpg

Esteve Plantada, en canvi, comenta, en el seu poema titulat «L’artefacte del límit», que no sabem destriar fins on podem arribar:

«Un cos
mai no percep els límits d’allò que diu.
Es manifesta en el tall d’un vers,
omple els forats que fan de benzina,
es fa addicte a l’horror del buit
i a la barbàrie
de dir massa coses.»

I aquest és precisament el problema de la llibertat. ¿Fins on tinc jo llibertat sense trepitjar la llibertat d’altri? Potser -com ens exposa Plantada- no percebem els límits d’allò que diem perquè tenim aquesta tendència de sobrepassar-nos: dir massa coses. Però, si tal i com diu David Caño la llibertat no té fronteres, tenim una immensa paradoxa difícilment resoluble. Per exemple, hi ha la típica gent que va pel carrer amb un altaveu transportable i compartint amb tothom la seva -quasi sempre- desagradable música. Posem per cas que algú es queixés, ells podrien contestar que la seva llibertat els permet o, fins i tot, els exigeix que han de fer el que volen, atès que « han de viure sense fronteres».

Malgrat tot, al mateix temps, estan anul·lant la llibertat de les altres persones del carrer que probablement no voldran escoltar la seva maleïda cançoneta. Llavors, ¿què fem? ¿Votacions? ¿Democràcia? Bé, en aquest punt solen aparèixer les lleis i les seves respectives interpretacions. Tanmateix, la democràcia de vegades en comptes de ser un antídot, és cicuta. Per això cal anar en compte.

Ja hem arribat al tema lingüístic: ¿si deixem que la gent decideixi democràticament -per exemple, a la ciutat d’Alacant- si volen seguir estudiant català als instituts creieu que serà just? Està clar que sortiria que no els interessa. Llavors, ¿la seva llibertat té el dret d’aniquilar una llengua que porta en aquella terra des de fa segles i que, per motius demogràfics i polítics, ha acabat desapareixent? Fa molt poc temps que Alacant viu en castellà, si ho mirem en perspectiva. Per tant, ¿la seva llibertat momentània està per sobre de la llibertat històrica que té l’Alacant catalanoparlant? Avui sobretot llançaré sagetes en forma d’interrogant. Cal reflexionar. ¿Qui és la llibertat, on viu i pot sortir de casa? 

Una gran cançó de Lax’n’Busto titulada «La meva terra és el mar» diu:

Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores. 

Ja ens ho està dient, la llibertat total no encaixa amb la societat i, per tant, ell és un navegant solitari. Així que ho sento pels amants de la llibertat més radical i pels que només tenen un rellotge, però s’ha d’intentar ser puntual i no allargar tant les hores. Perquè potser hi ha una altra persona esperant-nos que també té la llibertat i el dret de gaudir del seu temps. En societat, hi ha molts rellotges. TIC-TACS. 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s