Les hores

Aquest film difícilment es pot explicar amb paraules. S’ha de mirar, si pot ser, més d’una vegada -per internet el podeu trobar sense massa dificultats. I us asseguro que a cada visualització n’extraureu una mica més de nostàlgia, felicitat i flors. Sobretot flors. Aquesta pel·lícula es va publicar l’any 2002 i va ser dirigida per Stephen Daldry; el guió, que va ser escrit per David Hare, és una adaptació de la novel·la, amb la qual comparteix títol, de Michael Cunningham. Si voleu mirar el film, us aviso que a continuació avançaré una sèrie de dades que li poden treure certa gràcia, però que també us ajudarà a entendre’l millor. 

the_hours-352714282-large.jpg

 

El film es divideix en tres perspectives diferents i alhora entortolligades, gràcies a una novel·la, que es van alternant durant un sol dia. La primera és la de l’escriptora Virginia Woolf; la segona una esposa amb un gran buit existencial que llegeix el llibre l’any 1951; i la tercera és una editora moderna novaiorquesa que està enamorada d’un escriptor malalt de sida. Totes tres dones tenen comportaments lèsbics i, per tant, la sexualitat de les protagonistes juga un paper important. 

Malgrat això, la relació entre aquestes tres dones no és tan simple, atès que l’editora és una versió moderna de Mrs Dalloway i, per tant, Virginia Woolf li escriu les frases i, tot seguit, la novaiorquesa les repeteix com si fos la protagonista del llibre, encara que evidentment no ho pot ser si tenim en compte el temps -o potser sí. Aquí veiem una paradoxa terriblement bella.

A més, l’escriptor és el fill de l’esposa amb insatisfacció vital. En aquests moments, potser us esteu preguntant qui és Mrs Dalloway. Doncs bé, és el títol de l’obra que està escrivint Virginia Woolf i que, al mateix temps, dona el nom a la protagonista. Per tant, Virginia Woolf és l’escriptora de Mrs Dalloway, l’esposa n’és la lectora i l’editora n’és la protagonista, si trenquem la línia del temps i la convertim en un cercle. 

Necessitava fer-vos aquesta introducció per posar-vos en context, però em vull centrar en un petit fragment de la pel·lícula, en el qual l’editora i l’escriptor parlen sobre la seva vida. En aquest punt, si teniu intenció de mirar el film, sí que heu de parar de llegir; i quan l’hàgiu acabat, gaudireu molt més de l’anàlisi. ¿Per què? Doncs perquè és una escena crucial i que desvetlla una part molt substancial de la trama. Avancem. 

Seguidament teniu un clip que comentaré el proper dimarts. En principi, d’aquí poc haurien d’estar disponibles a aquest vídeo de Youtube els subtítols en català que he enviat avui.  I animeu-vos a mirar el film, així podreu seguir millor el proper article! 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s