Líquidament, immortals

Els immortals no necessiten acomiadar-se perquè, tret que es quedin eternament immòbils, es retrobaran tard o d’hora en algun racó del planeta. Els immortals, com que els sobra el temps, poden consumir productes cars, ostentosos i, fins i tot, innecessaris, comprats amb les seves hores de vida: els diners no són res més que les busques del rellotge convertides en paper. Els immortals, per què no, poden viure tranquil·lament i sense preocupar-se massa pel sentit de la vida, atès que qui no té l’amenaça de la mort tampoc cal que pateixi per la finalitat de la vida. Els immortals -entre ells- no necessiten ser sincers ni lleials, ja que, si viuen una mentida, sempre tindran temps de rectificar. Els immortals no necessiten valors com l’esforç, la perseverança o el treball perquè allò que no aconsegueixin avui, ho podran obtenir demà o, potser, passat-demà. Els immortals poden passar tota la vida dins de la pantalla de l’ordinador, sense preocupar-se de res més. Per descomptat, tampoc necessiten estabilitat laboral o afectuosa perquè sempre tindran temps per formar-se, per adaptar-se o per canviar de parella. Els immortals, en definitiva, poden permetre’s el luxe de viure instal·lats en un carpe diem mal entès, ja que no cal que cap altre tòpic literari, com el memento mori, els recordi que tenen una fi.

 

drops-of-water-578897_960_720.jpg 

Un gran sociòleg anomenat Zygmunt Bauman ha descrit aquesta societat de falsos immortals en la seva obra Temps líquids. Viure en una època d’incertesa (2007). En aquesta composició es postula el concepte de «Societat líquida»atès que el líquid s’adapta, canvia, és totalment mutable i, per tant, és un element perfecte per comparar-lo amb el comportament de les col·lectivitats actuals. Segons aquest pensador, la societat d’avui en dia no té unes estructures que perdurin suficient temps per solidificar-se i, en conseqüència, tampoc gaudeix d’uns fonaments resistents, en els quals la gent pugui crear la seva pròpia escala de valors.

Per tant, l’amor líquid i la por al compromís -quan una parella ja no és útil es canvia com un pneumàtic desgastat; els ciutadans del món, però sense arrels en cap terra perquè no volen lligams; els treballs que poques vegades seran per tota la vida; la pèrdua de fiabilitat de l’educació tradicional, que es concep com una eina poc útil per a un món ple de canvis; i, finalment, el consumisme, en el qual no són important els objectes que es posseeixen, sinó el fet de renovar-los constantment -els mòbils, els videojocs, unes sabates. Tots aquests elements susdits formen part de la nostra societat, de la nostra vida i, per tant, de la nostra literatura

Un cop exposades les capacitats dels immortals i les característiques de la nostra societat líquida es pot extreure una conclusió un pèl colpidora: hem oblidat la nostra mortalitat per culpa del líquid. Com diria Nietzsche, hem mort la mort. Però l’aquàrium es va buidant i potser, al final, ens sentirem com un peix fora de l’aigua. La dama de negre pot ser una bona brúixola vital de vegades. 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s